2. Escriptures Alfabetiques i Alfabets del món.

2. Els alfabets del món

2.1. Tipologia

· Es fa per la necessitat de comunucació.

Segons Berelson: "La transmissió d'informació, idees, emocions, habilitats, etcètera, a través de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, etcètera."

-Comunicació: donar a conèixer a uns altres.
-Emocions
-Sentiments                        (A través de certs símbols, signes i paraules que permiten donar-me a        -Formes de pensar              entendre amb les altres persones que m'envolten.)

2.2. Principis

· La Comunicació gestual: Gesto o símbols fets amb el mateix cos.

2.1 Després

· La comunicació gestual: gestos o símbols fets amb el mateix cos + sons (simples) 

2.3 Més endavant

· La comunicació gestual: gestos o símbols fets amb el mateix cos +sons (+complexos)

2.4 Una mica més endavant

· La comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos +sons (+complexos) (+informació) (+coneixements)

2.5 Encara una mica més endavant

· La comunació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos +sons (+complexos) (+informació)        (+coneixements)

·Es una plasmació de senyals, símbols, signes usats en la comunicació oral en parets o pedres.

·Per què? Es fa servir simplement per necessitat.

·Como fo fan? Amb recursos gràfics a má: un pal, una pedra, els dits, les ungles, un tros d'os...

·Més endavant: Lent refinament de les demandes i nessitats} el món està explicat per la màgia.

·Una mica més endavant: nessitat i màgia: art rupestre.

 ·Una mica més endavant: primers signes d'escriptura.

Primers signes d'escriptura

3. Origen de l'escriptura

     · Es una forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.

     · Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu.

     · Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta.

     · Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se. 

                                        Emisor- canal- codi- missatge- receptor.

Canal-> mitjà físic

Codi-> serveix per transmutar la forma d'un missartge en una altra forma d'un missatge.

3.1 Alfabet

  · Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que                          serveix com un sistema de comunucació.
· Deriva del nom de les dues lletres gregues 'alfa' i 'beta' 

3.2 Els alfabets del món

a) L'Escriptura conceptual: Icones o representacions gràfiques, expressa idees.

-Pictograma: representació realista o bé una idealització.

- Escripura cuneiforme: 

   -> Es deforma progressivament els pictogrames inicials amb punxó (cuneus->Llatí)

   -> Ideograma} Representa paraules. 

                                        Avança del pictograma.

b)Escriptura Linguistica: signes que expressa sons.

·Sil·libica} grups fonètic (sil·liba) 

                   Linial

  Xipriota} llengÜes actuals.

-Escriptura alfabètica: Representa un fonema.  No són escriptures perfectes.

· Neix independentment a partir de pictogrames.

Primer us-> compatibilitat.

Els testimoniatges}  tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 ae)

Investigadors defensen la influència mesapotàmica.

·Mosipotàmia} escriptura sumèria

Al 2500 ae-> escriptura cuniiforme.  

 Es de tipus aglutinant-> ni europea ni simítica.

·Orentació de l'escriptura} per columnes d'esquerra a dreta i de dalt a baix.

A sumer s'escriuen teauletes d'arliga-> sistema sempipictogàfic.

·Egipte-> sistema jeroglífic

· A Egipte s'empra el sistema jeroglífic-> se desenvolupen dues escriptures cursives.

· Domàtica i hieràtica.

·Domàtica-> administratius i económics.

· Hieràtica-> religió. 

· Orientada de dreta/esquerra, esquerra/dreta (bustrofedó)

·Xina-> escriptura logogràfica

· 4.500 signes.

· Apareixen a la dinastia Shang (1400 ae) 

· Reforma de dinastia Qin-> S.III fins S. XX-> darrera simplificació i s'introduiex l'alfabet llatí->         1950, aumenten els caracters 50.000.-

· L'estriptura xinesa-> semànticofonètica (logogrames)

· S.V-> existeixen casos d'escriptura sil·làbica, va ser el can-chin'eh (62 signes)} S. XX.

·Japó

· Hanzi o caràcters xinesos-> poc sitemàtic i amb valor fonètic.

Els seus kanjis

-Finals del S.IX-> no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:

Katakana o kana} 47 signes derivats deñ k'ai-shu.

Hiragana} 300 signes, derivats del ts'ao-shu, o cursiva xinesa.

Actualment: es una escriptura mixta, amb kannji i kana (mots estranger

Hiragana}literatura, premsa, carrer)

·America Central.

 · Més completes de l'amèrica procolombina.

 ·Asteca-> Mèxic Central.

· Maia-> Mèxic meridional, Guatemala, Hondures, Salvador.

· Combinen elements finogràfics  logogràfics.

· Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae. 

·Creta: escriptura jeroglífica i sil·labica

1900-1700 ae 

Lineal A-> 1450 ae: 80 signes, no desxifrada, llengua minoica

Linal B-> 1200 ae: 88 signes, derivada de la A, llengua grega.

         Totes dues sil·labiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argia, té                   comptabilitat.

Orient mitja y asia menor. 

·Adaptaran tècnica cuniforme: acadis, elamites, assiris, babolónic, hurrites.

·500 ae-> els perses emprenen un nou sistema coneiforme, de tipus sil·làbic.

·India

Probé de l' escriptura Protoíndica->(2500 ae)

·Té 250 signes que no s’han descifrar encara ( es podía registrar una llengua dravídica)

Aquestes escriptures modernes deriven de l’alphabet Arameu:

-Kharosti (2500 ae)

-Brahmi, té 32 signes consinastics i 4 vocàlics, ecarra- detra, i una gran varietat d’escriptures locals a  l’INIdia i Asia, sobresurt ña Devanagari (sànscrit, hindi)

Alfabets Eslaus:

El primer alfabeto eslau va ser una creació original de Ciril·li

40 signes glagolítics

Mes récent és l’alfabet ciril·lic, atribuit a Ciril.li incertament atribuit a Ciril.

 Té 43 signes que deriven de lletres gregues (24) glagolítiques i d’altres signes.

A partir del 1050 (separació de l¡esglesia romana i ortodoxa) els pobles eslaus ha de triar entre l’alfabet ciríli·lic i el llatí.

Abans de aribar als 30 signes, l’alfabet rus va simplificar dos cops (S. XVIII i S. XX) l’alfabet ciríl·lic.

Escritura Germánica:

El Futhark o alfabet rúnic, és una creació pròpia dels pobles germánics, amb aportacions de l’alfabet llatí.

·16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable, 

L'escriptura es de dreta-esquerra i capgirats.

L’etapa mes rica és la de les runes escandinaves, (S.VIII-XI)

Caràcter Rúnics:

->Associats a questions magiques i mistiques.

Les runes transmeten un missatge secret.

Cada signe té la seva qualitat.

Els ‘mestres de les runes’ gaudeixen de prestigi (saben gravar-les)

Alfabet Ibèric:

A partir dels segles VI-V ae, es van fer servir a la península Ibèrica

·El fenici

·El grec jónic

·L’escriptura tartasso- Ibérica: Que emprava un sistema mixt, sil·làbic i alfabètic, de 27 signes

Orentació Dual, dreta-esquerra al sud, esquerra/dreta al nord-est)

Petites variants fonètiques (diferenciació entre oclusives sortes i sonores al nord-est)

Les incrispcions ibériques actuellement es poden llegir, malgrat que no coneixen totalment al signifIcat

· Nous alfabets:

-> Amb els pas dels segles no han deixat d’aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d’esxpressió escrits o visuals

La taquigrafia-> (Papys, segle XVII,: 300 símbols, Pitman, S. XIX,  65 lletres

-> El telégraf (Morse: Aparell 1832, codi 1838)

-> L’escriptura per a cecs (Braille, 1809, 1852)

->L’IPA o Alfabet Fonétic Intermacional (Passy, 1886)

El llengatgue de corcordança mundial, Ñ¡esperanto (llengua auxiliar planificada)

El codi de signes per a sords

Els senyals de trànsit

Els elements amb els quals produim o fixem l’escriptura també han evolucionat

La impremta (Xina S. VIII, Gutenberg

La máquina d’escriure

O el processador electrónic de textos (1940)

3. Escriptures alfabètiques

· Les primeres tenen llengÜes semitiques:

a) Evoluvionen a partir dels jeroglífics egipcis

- Inscipcions protosinaítiques (31 signes)

-Protopolestines (15oo ae)

b) Escriptura cuneÏforme

    30 signes, alfabet d'Ugarit (Siria, 1500-1200 ae)

                                    · Alfabet fenici         ·Regristra una llengua simitica

· Inscripcions més antigues, 1200 ae, 22 signes consonàntivs, orientats de detra a esquerra.
· Origen: Cultutar i comercials de finicia amb egipte.

Derivacions de l'alfabet fenici

·  Es va disoldre pel mediterrani, per l'orient pròxim i mitja:
·  Branca fenícia
·  Branca palestina
·  Branca aramea
·  Àrab meridional (d'eriva de l'escriptura atiòpica, 500 ae)

Alfabet grec:

 · Origen semític.
  Primera inscripció coneguda S. VIII Ae
  Grec arcaic: Nombre de lletres variable i l'orentació té la forma de bustrofedó.
  Grec Clàssic: trobem un alfabet, amb 24 lletres i uba orientació esquerra/dreta.

   Innovacions pròpies: Anotació de vocals, irregulars i esporàdiques a les llengues. 

  Afegiment d'algunes consonant: inexistents en les llengÜes semítiques.

Destacar: -> Aportació de vocals fonamental: 

                      Fa posible transcripció fonètica satisfactòria
                 -> Periode clàssic

                     Algunes consonants desapareixen i per això ni tenim les seves minúscules.

Derivacions de l'alfabet grec:

       L'alfabet grec participarà en el procés de formació de diverses escriptures:

  Època antiga

     Llengues hel·leniques D'asia Menor (cari, lici, lidi)
     Escriptures itàliques (etrusc)
     El copte (egipci i nubi)

Epoca medieval

    Gòtic
     L'eslau (ciríl·lic)

Alfabet llatí:

· Escriptures locals que els etruscs i els itàlics prenen més o menys directament-> alfabets grecs occidentals.

Roma-> adaptació etrusca de l'escriptura d'eubea (>Cumes>Caere>Roma) -> S.III ae.

Primers testimonis-> S. VI ae

Alfabet clàssis-> S.I ae-> 23 lletres amb orientació bustrofèdica i posteriorment d'esquerra a detra.

Llarga evolició )capital> semiuncial+unical>carolina>humanistica)

 ha esdevingut una de les més universals.

Destacar:

A) Principi: 21 lletres (G,J, N, O, I=afegides als nostres alfabets

B) Nousu sons= noves combinacions, CH, PH, RH, TH.

Alfabet arameu:

Pobré d'un poble semític establert a Siria

Adoptada de la fenícia, va ser oficial durant més d'un mil'leni a diversos imperis (babilónica tardà, assiri, persa) i la seva llengua és també bíbilica

Té 22 consonanta i orientació detra/esquerra.

Alfabet hebreu:

Més antiga-> deriva de l'escriptura fenícia i ha quedar reduÏda a l'es religiós

Més moderna-> alfabet areameu-> hebreu quedat i es emprada actualemnt-> 22 consonats.

Dreta/ esquerra.

Alfabet àrab:

S. IX-S.VII ae sense regne fins el S.I ae( nabateus)

Deriva de l'alfabet arameu-nabateu (500 ae) evoluciona en dos tipus:

Cúfic (monumental)

Naskhi (cursiva)

Té 28 consonants, dreta/esquerra 

Ha estat un alfabet adoptat àsia, àfrica i Europa per pobles no semítics (persa, afganès, malasi, bantús)

A destacar:

No transcripció vocals curtes
No majúscules
No permet divisió a final de línia
Consonants dobles (tashbiid)
La cal·ligrafia àrab: art en si mateix (no permeten representar figures animades)

Alfabets Eslaus:

              

El primer alfabet eslau va ser una creació original de Ciril·li.

40 signes glagolítics

 Mes récent és l’alfabet ciril·lic, atribuit a Ciril.li incertament atribuit a Ciril.

 Té 43 signes que deriven de lletres gregues (24) glagolítiques i d’altres signes.

A partir del 1050 (separació de l¡esglesia romana i ortodoxa) els pobles eslaus ha de triar entre l’alfabet ciríli·lic i el llatí.

Abans de aribar als 30 signes, l’alfabet rus va simplificar dos cops (S. XVIII i S. XX) l’alfabet ciríl·lic.

3. Escriptures Alfabetiques. 

Escritura Germánica:

· El Futhark o alfabet rúnic, és una creació pròpia dels pobles germánics, amb aportacions de             l’alfabet  llatí.

· De 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable, 

· L'escriptura es de dreta-esquerra i capgirats.

 · L’etapa mes rica és la de les runes escandinaves, (S.VIII-XI)

Caràcter Rúnics: 

->Associats a questions magiques i mistiques.

 Les runes transmeten un missatge secret.

 Cada signe té la seva qualitat.

 Els ‘mestres de les runes’ gaudeixen de prestigi (saben gravar-les)

Alfabet Ibèric:

A partir dels segles VI-V ae, es van fer servir a la península Ibèrica

·El fenici

·El grec jónic

·L’escriptura tartasso-Ibérica: Que emprana un sistema mixt, sil·làbic i alfabètic, de 27 signes.

->Orentació Dual, dreta-esquerra al sud, esquerra/dreta al nord-est)

Amb petites variants fonètiques (diferenciació entre oclusives sortes i sonores al nord-est)

->Les incrispcions ibériques actuellement es poden llegir, malgrat que no coneixen totalment al signifIcat

· Nous alfabets:

->Amb els pas dels segles no han deixat d’aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d’esxpressió escrits o visuals

 -> La taquigrafia -> (Papys, segle XVII,: té 300 símbols, Pitman, S. XIX, i 65 lletres

El telégraf (Morse: Aparell 1832, codi 1838)

 L’escriptura per a cecs (Braille, 1809, 1852)

 L’IPA o Alfabet Fonétic Intermacional (Passy, 1886)

 El llengatgue de corcordança mundial, Ñ¡esperanto (llengua auxiliar planificada)

 El codi de signes per a sords

 Els senyals de trànsit

 Els elements amb els quals produim o fixem l’escriptura també han evolucionat

 La impremta (Xina S. VIII, Gutenberg

 La máquina d’escriure

 O el processador electrónic de textos (1940)